Cinc Ceps va tornar a la Vall d’Albaida

La reunió d’octubre la vam celebrar dimarts 25 i, per tal d’afavorir la presència dels amics provinents d’Ontinyent , i aconsellats per Juan que n’era coneixedor, vam acordar dinar a Casa Clareta a Rugat en plena Vall d’Albaida. D’aquesta manera van acudir cinc components d’Ontinyent i sis de la Safor (Oliva i Gandia).

La temàtica proposada per a l’ocasió va ser la DO Utiel-Requena.

Menjars Clareta és un restaurant situat a Rugat on fan, en general, cuina tradicional de la comarca amb una carta bastant variada i amb un menú diari a preus econòmics.

El fort del restaurant (com podeu veure ací) són els entrants, a més de la carn a la pedra que l’ha fet famós (encara que nosaltres vam optar per un arròs com comentarem després)

Una vegada asseguts a taula (cal dir que estàvem un poc comprimits perquè ens vam presentar un més dels llocs que havíem encomanat) vam començar per una Ensalada Clareta, amb una salsa molt peculiar, que la feia diferent del que és habitual en les ensalades que es veuen per ahí, i de la qual no vam poder traure el secret perquè era això, un secret.

A continuació ens van presentar un Mosset de botifarra amb pasta filo que, en opinió de la majoria, va ser el millor entrant. Va seguir un Dàtil enrollat amb cansalada que va resultar un poc vulgar i no molt millor que els que es veuen per tot arreu.

 

L’últim entrant si que va ser ben apreciat per la seua originalitat i sabor. Es tracta de Formatge amb melmelada de figues que feien una molt bona conjunció.

Com a plat fort havíem pactat Arròs melós amb rap, carxofetes, boletus edulis i cigaletes.

La primera cosa que ens va sorprendre va ser el nom perquè no era ben bé melós si no bastant caldós. La justificació del restaurant va ser que érem molta gent i que si el feien més melós acabaria molt sec per escudellar-nos tots. En fi.

Una altra cosa sorprenent era la presència de carxofes en un restaurant de cuina tradicional al mes d’octubre perquè no es tracta d’una verdura molt de la temporada.

El sabor de l’arròs, no obstant, era bastant correcte. Si tornem un altre dia però optarem per la carn a la pedra que sembla ser més de les especialitats de la casa.

Els vins aportats pels cinccepers van ser en l’ordre que els vam consumir:

 

– Sybarus fermentat en barrica ( varietat autòctona bobal) de Bodegas Torroja.

 

– Capricho ( cabernet sauvignon i merlot al 50%) de Bodegas Palmera

-El Beso de Frechenna (bobal) de la bodega del mateix nom

-Emilio Clemente 2004 (tempranillo 50%, merlot 25%, cabernet sauvignon 15% i bobal 10%)

– Corolilla Reserva 2002 (bobal) de Bodegas Murviedro

– Pasión de Bobal  (bobal, naturalment) de Bodegas Sierra Norte.

– Bassus (pinot noir) de Bodegas Hispano-Suizas

– El árbol blanco 2005 (bobal, tempranillo, syrah, merlot i cabernet sauvignon) de Bodegas Dominio de Aranleón.

 

Per acabar ens van servir un assortit de postres de la casa acompanyat d’una mistela de la Marina.

 

Després del tast, com és habitual, vam fer una selecció dels vins tastats amb el següent resultat:

1r Bassus

2n El Beso de Frechenna

3r El árbol blanco

Resulta que la varietat no autòctona pinot noir va poder amb les varietats més comunes a la DO.