El nostre bloc gastrònom i de tasts

Bombolles per a la festa nacional suïssa

Malgrat haver deixat fa temps les rigors caloroses de l’estiu, seria injust no fer la crònica de la quedà de la colla del mes de Juliol. A més, si hem arribat a la conclusió de que va ser una de les millors del any, i volem deixar-la com a fixa, per alguna cosa serà. A la colla hi ha una norma no escrita que diu que quan un dinar/activitat/visita ens agrada molt , intentem repetir-la. La visita al “Barranquet” d’Ontinyent per la Coca de Fira, la visita al C.D.T, la especial de Nadal, etc, són algunes mostres.

Estem segurs que per a la colla gastronòmica Cinc Ceps, l’activitat per al mes de juliol en avant serà la mateixa: saladura, gamba roja de Dénia i escumosos al riu rau de Gabino, compartida amb la colla gastronòmica Il Culatello i celebració del dia Nacional de Suïssa (que és dia 1 d’agost, però celebrem la trobada de juliol). Anem per parts, que es perdreu.

La nostra colla, com ja sabeu, és un grup de gent molt diversa. Amb cercles d’amistats diferents barrejem gent jove i de més edat, de la costa i de l’interior, empleats, jubilats, empresaris i funcionaris; cada u de son pare i de sa mare, però amb la cosa en comú que tots coneixeu. La nostra manera de funcionar, participativa i oberta a tothom, ens ha fet conèixer gent molt interessant. Un d’eixos descobriments ha segut Gabino, un veterà xilé-suís, amb una afició (i devoció) per el bon vi i la gastronomia en general com pocs. Quan ve a Oliva, que ve a ser tots els mesos, i sempre que coincidim amb les dates no falla mai. El cas és que Gabino (con no podia ser d’altra manera) també té a Suïssa la seua colla gastronòmica, Il Culatello, que agafa el seu nom del famós embotit que fan a la província de Parma. Sempre ens parlava de que férem una trobada les dos colles ací a Oliva, més concretament al terme de Piles, on ell té un riu rau amb piscina preparat per a este tipus d’events. Nosaltres, clar, no li vam dir que no, però certament en un principi tampoc teníem massa fe.

Dit i fet. Al principi d’estiu ens va avisar que se’n venien cap ací, en un d’eixos viatges gastronòmics de dos o tres dies que fan ells, i teníem que quedar per dinar. Vam pensar en alguna cosa que no necessitara massa preparació i que fóra representatiu de la nostra tradició culinària. En poc de temps vam arribar a la mateixa conclusió: assortiment de aaladura, tomaques del terreny i gambes de Dénia, sense erro possible… Maridatge? sens dubte, vins escumosos.

Com som gent de món, vam enviar al nostre “home dels mil recursos” a per les viandes. Com no podia ser d’altra manera també coneix a un pescador de Dénia que podia traure les gambes, de mica en mica, a molt bon preu (sí, la llegenda és certa!!).Tres quilos va traure l’amic (i hui president de la colla) Pep.

El dia escollit vam quedar al Tast, on Guillermo tenia preparades la caixa de tòniques i la Hendrick’s, i les gambes bullides i preparades, per tal de marxar cap a Piles tots junts. Abans d’anar-nos el nostre sommelier va tindre la idea d’agafar una caixa d’ostres per a completar el menú.

Al ser estiu va ser una trobada molt nombrosa, fins i tot el Cep número 1 va acudir, i a més de interessant des de la vessant etnogastronòmica, va ser molt divertida. El riu rau està envoltant de tarongers i és de fusta. Quan vam arribar estava tot ple de banderes suïsses i dels diferents cantons del país. Gabino ens va explicar que era la festivitat del dia nacional suís i que com a bon patriota havien decorat el lloc (a més de comprar una traca que vam botar més tard).

Malgrat estar tot per fer, prompte vam anar per feina. “Els cunyaíssims” van preparar la saladura, d’altres rallaren tomaques, Guillermo obria les ostres, els altres refrescaven els vins, etc. En pocs minuts una taulà ben parada, ens oferia un festí gastronòmic immens.

El dinar no va decebre i la qualitat del producte ens va fer recordar el valor de certes viandes cada vegada més difícils (per diferents motius) de gaudir. Anxoves, melva, freses (huevas), bacallà de diversos tipus, tonyina de sorra, bonyitol ver, capellans, clòtxina, acompayats amb pa, oli i tomaca ratllada, junt a les ostres, van servir per fer un aperitiu (i quasi dinar) màgnific.

Després, per dinar, vam poder fartar-nos de menjar eixa joia gastronòmica que és la gamba roja de Dénia, que no necessita que vos expliquem res d’ella.

Acabat el dinar, mentre Guille preparava els gintonics i abans d’anar a la piscina, el nostre amfritió, va fer un xicotet discurs (bo, més bé llarg). Vam estar a gust, molt, no sols pel dinar. El lloc i la companyia van fer molt. Fert-te un gintonic i un davidoff dins de l’aigua, en juliol, després d’aquest festí, això no té preu.

En general els escumosos que vam beure van tindre un nivell molt alt. A destacar com a descobriment (alguns ja els havíem tastat) els caves Refugi de Loxarel i Naveran Odisea. La resta de caves tots amb una gran qualitat. D’entre els champagnes els clàssics Imperial de Moët & Chandon,  el Cuveé Brut de Piper-Hiedsieck i el Brut etiqueta groga de Veuve-Clicquot, com sempre sense decebre. Una sorpresa interessant va ser el Vintage 2004 de Louis Roederer. Els champagnes millesimé solen ser una delicia!

One response

  1. don rolfo

    it was a great pleasure with you guys. see you again in 2 weeks. same procedure as last year 🙂
    greatings from switzerland
    4 amici del culatello di lucerna

    12 Juliol 2012 a les 0:06

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s