Joël Bistronomic

Quan tenim tan prop d’on vivim el restaurant revelació de la C. Valenciana 2011, és qüestió de temps que la colla gastronomica Cinc Ceps anem ha fer-li una visita. Si a més el seu cuiner, Rafa Soler, és el guanyador del VI campionat d’Espanya a la millor barra de pintxos i tapes, la cosa ja corre pressa.

Teníem ganes de conèixer a un del restauradors de referència de la denominada nova cuina valenciana, i després de diversos intents el 26 d’abril al final concertarem una cita per a anar a dinar. Com de costum, el menú estava tancat, però aquesta vegada per la complexitat del mateix, no ens vam posar d’acord en la temàtica dels vins a dur, així que al final vam optar per vins negres de Montsant, blancs amb fusta i alguna que altra sorpresa friki que tant ens agraden.

El restaurant es troba en l’avinguda d’Alacant de Dènia, i és un local no massa gran, sense gairebé decoració, modern, però molt acollidor. En arribar, el cuiner Rafa Soler ens dona la benvinguda cordialment i marxa ràpidament a la cuina, però com el local és menut continuem la conversa, ell a la cuina i nosaltres a la barreta de fora, mentres feiem temps per que arribaren tots. Abans de seure a taula varem brindar amb un Gramona Imperial que va portar l’amic Guillermo,  per tal celebrar el seu recent nomenament com millor sumiller de la C.Valenciana 2012.

 

Ja a taula ens servixen abans de tot un pa d’oli molt bo. Cal dir que el pa sempre el fan ells i de varis tipus, entre bo que estava i l’hora que era va desaparèixer en un tres i no res.

Com a aperitiu-primer entrant ens van servir un fetge de rap, àcids, amargs i picants, un excel·lent i sabrós fetge de rap tractat com si fos un micuit de fetge d’ànec amb un atrevit i conseguit contrast de notes àcides i amargosses i un toc de pebre.

Vam continuar amb un carpaccio de gambes amb alvocat, algues i cítrics, que amb una textura arriscada i un, tal vegada, excés de llima va ser del plats que menys van agradar. Amb aquests dos entrants ja intuiem que aquell dinar no deixaria indiferent ningú i que el joc de contastos i textures seria la nota dominant.

Seguirem amb una amanida de tonyina fresca, caparres i tomaques. Més que amanida un consomé, però molt gustós i refrescant. Per acabar amb els entrants varem tastar una cebeta amb formatge de cabra, anxoves i olives negres, que amb molta elegancia anava lligant tots els components (tots prou extrems) amb un encert considerable, de lo millor.

Per al plat principal vam tastar una costella amb albergina acompanyat d’una salsa de rovell d’ou amb mostassa. Plat molt correcte amb la costella confitada que es desfeia a la boca i el punt exacte de mostassa, però per a ser el plat principal molt escàs.

De postre, una poma, curry, coca maria i cacaues ensucrades. Un mos dolç que amb el toc del curry li donava una visió molt curiosa.

A la sobre taula i mentre feiem els cafés, el secretari de la colla va traure els estatuts oficials dels Cinc Ceps per tal que els signarem i poder començar el procés de “legalització” de la nostra colla. Amb Rafa Soler assegut a taula compartint conversa vam arribar a ben entrada la vesprada.

En fi, una cuina la del Bistronomic, amb molt de joc de contrastos de sabors i textures. Amb un cuiner que domina les tècniques més vanguardistes, i té cura pel producte de pròximitat. Creacions arriscades, unes més aconseguides que altres, però que no deixen indiferent ningú. Sorprenent i arriscat, res és el que pareix, una bona manera de deixar-se introduir en el que anomenen la cuina creativa.