Estem segurs que per a la colla gastronòmica Cinc Ceps, l’activitat per al mes de juliol en avant serà la mateixa: saladura, gamba roja de Dénia i escumosos al riu rau de Gabino, compartida amb la colla gastronòmica Il Culatello i celebració del dia Nacional de Suïssa (que és dia 1 d’agost, però celebrem la trobada de juliol). Anem per parts, que es perdreu.

La nostra colla, com ja sabeu, és un grup de gent molt diversa. Amb cercles d’amistats diferents barrejem gent jove i de més edat, de la costa i de l’interior, empleats, jubilats, empresaris i funcionaris; cada u de son pare i de sa mare, però amb la cosa en comú que tots coneixeu. La nostra manera de funcionar, participativa i oberta a tothom, ens ha fet conèixer gent molt interessant. Un d’eixos descobriments ha segut Gabino, un veterà xilé-suís, amb una afició (i devoció) per el bon vi i la gastronomia en general com pocs. Quan ve a Oliva, que ve a ser tots els mesos, i sempre que coincidim amb les dates no falla mai. El cas és que Gabino (con no podia ser d’altra manera) també té a Suïssa la seua colla gastronòmica, Il Culatello, que agafa el seu nom del famós embotit que fan a la província de Parma. Sempre ens parlava de que férem una trobada les dos colles ací a Oliva, més concretament al terme de Piles, on ell té un riu rau amb piscina preparat per a este tipus d’events. Nosaltres, clar, no li vam dir que no, però certament en un principi tampoc teníem massa fe.

Dit i fet. Al principi d’estiu ens va avisar que se’n venien cap ací, en un d’eixos viatges gastronòmics de dos o tres dies que fan ells, i teníem que quedar per dinar. Vam pensar en alguna cosa que no necessitara massa preparació i que fóra representatiu de la nostra tradició culinària. En poc de temps vam arribar a la mateixa conclusió: assortiment de aaladura, tomaques del terreny i gambes de Dénia, sense erro possible… Maridatge? sens dubte, vins escumosos.

Com som gent de món, vam enviar al nostre “home dels mil recursos” a per les viandes. Com no podia ser d’altra manera també coneix a un pescador de Dénia que podia traure les gambes, de mica en mica, a molt bon preu (sí, la llegenda és certa!!).Tres quilos va traure l’amic (i hui president de la colla) Pep.

El dia escollit vam quedar al Tast, on Guillermo tenia preparades la caixa de tòniques i la Hendrick’s, i les gambes bullides i preparades, per tal de marxar cap a Piles tots junts. Abans d’anar-nos el nostre sommelier va tindre la idea d’agafar una caixa d’ostres per a completar el menú.

Al ser estiu va ser una trobada molt nombrosa, fins i tot el Cep número 1 va acudir, i a més de interessant des de la vessant etnogastronòmica, va ser molt divertida. El riu rau està envoltant de tarongers i és de fusta. Quan vam arribar estava tot ple de banderes suïsses i dels diferents cantons del país. Gabino ens va explicar que era la festivitat del dia nacional suís i que com a bon patriota havien decorat el lloc (a més de comprar una traca que vam botar més tard).

Malgrat estar tot per fer, prompte vam anar per feina. “Els cunyaíssims” van preparar la saladura, d’altres rallaren tomaques, Guillermo obria les ostres, els altres refrescaven els vins, etc. En pocs minuts una taulà ben parada, ens oferia un festí gastronòmic immens.

El dinar no va decebre i la qualitat del producte ens va fer recordar el valor de certes viandes cada vegada més difícils (per diferents motius) de gaudir. Anxoves, melva, freses (huevas), bacallà de diversos tipus, tonyina de sorra, bonyitol ver, capellans, clòtxina, acompayats amb pa, oli i tomaca ratllada, junt a les ostres, van servir per fer un aperitiu (i quasi dinar) màgnific.

Després, per dinar, vam poder fartar-nos de menjar eixa joia gastronòmica que és la gamba roja de Dénia, que no necessita que vos expliquem res d’ella.

Acabat el dinar, mentre Guille preparava els gintonics i abans d’anar a la piscina, el nostre amfritió, va fer un xicotet discurs (bo, més bé llarg). Vam estar a gust, molt, no sols pel dinar. El lloc i la companyia van fer molt. Fert-te un gintonic i un davidoff dins de l’aigua, en juliol, després d’aquest festí, això no té preu.

En general els escumosos que vam beure van tindre un nivell molt alt. A destacar com a descobriment (alguns ja els havíem tastat) els caves Refugi de Loxarel i Naveran Odisea. La resta de caves tots amb una gran qualitat. D’entre els champagnes els clàssics Imperial de Moët & Chandon,  el Cuveé Brut de Piper-Hiedsieck i el Brut etiqueta groga de Veuve-Clicquot, com sempre sense decebre. Una sorpresa interessant va ser el Vintage 2004 de Louis Roederer. Els champagnes millesimé solen ser una delicia!

La temàtica proposada per a l’ocasió va ser la DO Utiel-Requena.

Menjars Clareta és un restaurant situat a Rugat on fan, en general, cuina tradicional de la comarca amb una carta bastant variada i amb un menú diari a preus econòmics.

El fort del restaurant (com podeu veure ací) són els entrants, a més de la carn a la pedra que l’ha fet famós (encara que nosaltres vam optar per un arròs com comentarem després)

Una vegada asseguts a taula (cal dir que estàvem un poc comprimits perquè ens vam presentar un més dels llocs que havíem encomanat) vam començar per una Ensalada Clareta, amb una salsa molt peculiar, que la feia diferent del que és habitual en les ensalades que es veuen per ahí, i de la qual no vam poder traure el secret perquè era això, un secret.

A continuació ens van presentar un Mosset de botifarra amb pasta filo que, en opinió de la majoria, va ser el millor entrant. Va seguir un Dàtil enrollat amb cansalada que va resultar un poc vulgar i no molt millor que els que es veuen per tot arreu.

L’últim entrant si que va ser ben apreciat per la seua originalitat i sabor. Es tracta de Formatge amb melmelada de figues que feien una molt bona conjunció.

Com a plat fort havíem pactat Arròs melós amb rap, carxofetes, boletus edulis i cigaletes.

La primera cosa que ens va sorprendre va ser el nom perquè no era ben bé melós si no bastant caldós. La justificació del restaurant va ser que érem molta gent i que si el feien més melós acabaria molt sec per escudellar-nos tots. En fi.

Una altra cosa sorprenent era la presència de carxofes en un restaurant de cuina tradicional al mes d’octubre perquè no es tracta d’una verdura molt de la temporada.

El sabor de l’arròs, no obstant, era bastant correcte. Si tornem un altre dia però optarem per la carn a la pedra que sembla ser més de les especialitats de la casa.

Els vins aportats pels cinccepers van ser en l’ordre que els vam consumir:

- Sybarus fermentat en barrica ( varietat autòctona bobal) de Bodegas Torroja.

- Capricho ( cabernet sauvignon i merlot al 50%) de Bodegas Palmera

-El Beso de Frechenna (bobal) de la bodega del mateix nom

-Emilio Clemente 2004 (tempranillo 50%, merlot 25%, cabernet sauvignon 15% i bobal 10%)

- Corolilla Reserva 2002 (bobal) de Bodegas Murviedro

- Pasión de Bobal  (bobal, naturalment) de Bodegas Sierra Norte.

- Bassus (pinot noir) de Bodegas Hispano-Suizas

- El árbol blanco 2005 (bobal, tempranillo, syrah, merlot i cabernet sauvignon) de Bodegas Dominio de Aranleón.

Per acabar ens van servir un assortit de postres de la casa acompanyat d’una mistela de la Marina.

Després del tast, com és habitual, vam fer una selecció dels vins tastats amb el següent resultat:

1r Bassus

2n El Beso de Frechenna

3r El árbol blanco

Resulta que la varietat no autòctona pinot noir va poder amb les varietats més comunes a la DO.

Per motius circumstancials, va ser esta una de les convocatòries menys nombroses de totes les que hem fet fins ara, però no li va llevar ni una mica d’encant al dinar. La temàtica vitivinícola triada per a l’ocasió va ser la D.O. Alacant, i amb les nostres botelles ens vam plantar al restaurant, quasi 40 minuts més tard de l’hora que havíem quedat amb Salvador, propietari del restaurant.

El lloc està emplaçat en mig del terme, entre Gata i Xalò, rodejat de pins i amb una bonica vista, sempre que no mires massa cap a la part de l’autopista.El local és gran, res pretensiós, dividit en menjadors més menuts i una terrassa que promet grans moments als dies d’estiu, la decoració fa regust a temps passats, i és que podem dir, per la seua trajectòria, que estem davant d’un restaurant d’eixos de “tota la vida”.

Abans de dinar, mentres esperàvem als ressagats, vam prendre una cervesa realment excel·lent, una A.K. Damm de sabor suau va fer l’espera una mica més curta.

Una volta presents quasi tots, (el cep número 5 seguia perdut amb el cotxe per la serra), i amb un horari quasi més de berenar que de dinar, vam encetar les primeres botelles de vi per tal d’oxigenar-les, mentre prenien nota de la comanda. Com sempre, ens vam deixar aconsellar. Mentre servíem unes copes del primer dels vins que vam tastar, un Enrique Mendoza Petit Verdot, que vam arribar a la conclusió que no era encara el seu any, massa tanins, molta verdor.

En eixe moment va seure a taula Salvador, portant la seua botella de vi, per dinar amb nosaltres i compartir impressions, mentres anava eixint de la cuina tota l’artilleria clàssica del restaurant, un homenatge a la cuina de la comarca de la Marina, amb una cura i estima pel producte, com quasi ja no es veu.

Tomaques del “terreno”, olives, ceba i fulles de rècula, per separat, amb oli i sal, acompanyats amb una taona de pa de poble amb un pam de molla, senzill i deliciós, i per desgracia difícil de trobar hui en dia. Tot açò gaudint d’una vella tradició de la zona, hui en desús, traure un plat de raïm moscatell per acompanyar les menjaes.

Continuàrem gaudint amb unes més que correctes pilotes de putxero, un sorprenent abadejo amb carabassa i sobre tot amb les clàssiques coques de la marina. Realment, deuríem de parlar d’un assortiment ja que en un moment la taula es va omplir de coques de varis sabors, de ceba, tomaca, verdures, fetes al forn morú, amb abundant i saborós recapte, fines, cruixents, un autentic plaer retrobat, ja que a Oliva també és prou típic aquest plat, però no, no saben igual.

Amb esta tanda de viandes vam tastar el vi que va portar el nostre amfitrió, i que va ser tota una sorpresa. Es tractava d’un vi que fa un celler de la Vilajoiosa, el Mas la Sella, i que va ser tot un descobriment. És un cupatge de Cabernet Sauvignon, Cabernet Franc, Syrah y Marselan amb 11 meses en botes i una producció limitada de 2300 botelles. Molta fruïta, fusta nova ben integrada, amb eixe toc fresc que li dona la marselan, i que fa que la seua potencia alcohòlica no siga desagradable, un vi llarg i deliciós que malgrat no ser D.O. Alacant (no te d.o.) ens vam beure molt a gust.

Alhora vam poder tastar, per fí, un altre vi al que li teníem ganes, el Leva Daniel’s 2006. Del cervell dels vins de Bernabé Navarro (Beryna, Casa Balaguer) Joaquín Gálvez, arriba este vi durant molt de temps exiliat pel món i difícil de tastar per ací. Un vi que de primeres ja sorprèn per la seua elevada coloració morada, amb un nas complexe i gustós, amb un bon equilibri fusta nova-fruïta, i en boca, un glop carnós, potent, amb un pas en boca el·legant, untuós, i un final llarg i persistent, un poc astringent, però agradable. En definitiva un bon vi amb un nom un poc estrany. Vos deixem un enllaç on el pare de la criatura ens conta el per que d’aquest nom.

http://joaquingalvez.com/noticias/2009/04/12/leva-daniels-2006

Mentres, la conversa fluïa al voltant del producte autòcton de la Marina, la situació de l’hostaleria en general, els concursos gastronòmics i sobretot, de la procedència del productes que hi havien a taula. És reconfortant escoltar a persones com Salvador, un restaurador que sap d’on venen les seues tomaques, on creix el raïm que està a taula, etc. La seua estima pel producte d’ací, de proximitat, la coneixença de conreus i tradicions culinàries, no se, és com si ens tranquil·litzara pensar que mentres gent com esta estiga al front d’un restaurant, hi ha productes, sabors i costums, que no és perdran mai.

Després, ja si per dinar, vam poder gaudir del plat típic de les Terrasses, l’arrós al forn. Ens vam decantar per l’arros al forn clàssic de la Marina, amb més racions que comensals com és costum. Mentres Salvador anava contant- nos els diferents estils de costra de la nostra geografia, vam gaudir d’una bona mostra de la costra de la Marina amb la seua costra tova. (a mi m’agrada més la costra “pegolina”) A més, com ens veien cara de passar fam, van traure una altra cassola d’arròs per a degustar. Un arrós al forn de verdures de temporada. Excel·lent sabor, malgrat no portar car ni peix, realment magnífic.

Per a esta part del dinar vam tastar els dos vins que guardàvem per al plat principal. Un Santa Rosa
del 92 i un Beryna Selecció 2008. Interessant duel entre dos pesos pesats dels vins valencians, que no va decebre a ningú. Impressionant el Santa Rosa per la seua vivesa malgrat la seua edat, elegant, amb eixe post gust llarg de cacau, que el fa un vi memorable.

El Beryna crec que podia haver estat un temps més en botella, però no deixa de ser un vi sublim. Un vi molt expressiu en nas, amb molta fruita, records licorosos i tocs minerals. En boca es presentava golós, ben estructurat ,ample, llarg i amb un post gust de café i vainilla.

Crec que tos dos hagueren millorat amb una decantació mes llarga.

Ja arribats a les postres, el nostre president va presentar el que serà la sensació de estos nadals per a la família “Cinc Ceps”, que per crear un poc de suspens, no avançarem res més, ja ho voreu.

Finalitzarem el dinar amb uns bunyols casolans, un poc de magrana i un assortiment de pastissos.

No hi ha bon dinar sense un bon Gintònic, i d’açò a les Terrasses s’han fet especialistes. Llevat de l’opinió que té cadascú del “show” de la canyeta per a mesurar la tònica, i la posada en escena amb eixes copes estrambòtiques, és indubtable que saben de ginebres i tòniques, i tenen varietat i coneiximents de les mateixes per avorrir. És més didàctic unes fotos per tal de que vos feu una idea.

La xerrada enriquidora a sobretaula, amb el restaurant ja tancat, i gaudint d’un bon gin va fer que arribarem a les set de la vesprada sense adonar-nos que l’hora de dinar ja feia estona que havia passat.

Els gintònics i la canyeta…

Vam comprar un poc de vi, quasi per quedar bé (el vi Brote, un blend de Verdil i Viogner amb un toc de fusta, no està del tot malament). Després per fer temps abans de dinar, vam anar a prendre un aperitiu a ca Julio, un verdil, que no es que estaguera massa fresc!

Per al dinar, la concurrència va ser major. Igual que l’altra vegada el Barranquet. A banda del ceps saforencs, es van afegir els amics d’Ontinyent amb els quals compartim grans i bons moments.

De la mà de Quique vam gaudir d’un dinar(ot) ben complet. A banda del sensacional arròs al forn, abans vam fer una megadegustació de productes d’Ontinyent de la Carniceria Medina, on van destacar la llonganissa per untar…espectacular i la sobrassada, i la resta d’embotit!

Per als vins, la temàtiva havia sigut triada acord amb el dinar. Vins Criança de la D.O. Ribera del Duero. La tria no va defraudar, i per a fer la cosa més objectiva, més emocionant i sobretot més divertida, Quique havia preparat paper per tapar tots els vins.

De tot el que vam beure vam seleccionar tres clàssics Carmelo Rodero Crianza 2005, Arzuaga Crianza 2008 i Cillar de Silos Crianza 2006.

Com sempre, molt a gust a Ontinyent i de segur que tornem. O a vore si de la Vall baixen a voren’s a La Safor!

Van destacar, com quasi sempre que s’obri una botella, José Pariente Verdejo 2010. També van sorprendre el Verdejo 921, poc habitual; Naia, un encert sempre i Blanco Nieva Pie Franco 2010, amb una excel·lent qualitat preu. Hem tastat altres d’aquest celler i realment són vins a recomanar.

Fora de concurs, per ‘agradables’ confusions, vam gaudir del verdejo de Belondrade y Lurton, un dels que més agraden. Tal vegada no siga el millor verdejo del moment, però sempre és garantia i sinònim de regularitat i savoir faire.

Com de costum el sopar va estar excel·lent de la mà de Laura i Guillermo.

Als qui ens agrada la bona taula, i sobre tot el bon beure, tenim de vegades l’ocasió, no massa vegades no us penseu, de poder tocar el cel amb la punteta dels dits. Això semblant és el que vam sentir a la reunió de la colla gastronòmica “Cinc Ceps” del passat mes de març. Com ja sabeu aquesta era la primera vegada que no fèiem convocatòria general, ja que per motius d’organització les places estaven limitades a 8 persones. Gràcies a les bones gestions del nostre amic Pau, vam poder demanar torn per a poder gaudir d’un dinar al “restaurant” del C.D.T. L’Alqueria del Duc de Gandia.

Per a qui no conega, els CDTs son centres de desenvolupament turístic, i formen part d’una xarxa amb diversos centres distribuïts en València, Alacant , Castelló, Dénia, Torrevella, Benidorm i Gandia. Principalment funcionen com a escoles per a formar restauradors, pastissers, sumillers, cambrers, caps de sala, etc, però també fan un tasca important amb tallers i cursos d’actualització de coneixements i formació continuada per a professionals en actiu. El de Gandia en concret, es troba en un entorn mediombiental, d’horts i marjals, ben a prop de la universitat de Gandia i d’uns ullals que constitueixen un magnífic ambient de vegetació i fauna. Els orígens de l’edifici es remunten a una torre vigia del segle XV, a la qual posteriorment se li va adossar, al segle XVI, una alqueria fortificada, utilitzada com a residència d’estiu per la família Borja, ducs de Gandia. Actualment, i esplèndidament rehabilitada, conté diverses aules, obrador, cuina, celler, etc. Com entendreu això ho havíem de vore.

Després dels tràmits burocràtics i telefònics pertinents, ens varen donar cita per al 24 de març, i allí ens varem plantar puntuals tots, per primera vegada, per tal de vore i tastar el bon fer dels alumnes de l’escola. Al ser dependent de la Conselleria de Turisme, els CDTs no són centres oberts al públic com els restaurants, i no es paga per el dinar (almenys en alguns). Es per això, que fidels al nostre costum vam demanar permís als responsables per tal de portar el nostre vi, i com el dinar era tant “barat”, el nostre Cep nº 2 i sumiller de la colla va fer una selecció de vins, diga’m…un poc més especial del que és habitual.

Riesling Grand Cru Rangen de Thann Clos Saint-Théobald 1998 i Katharinenhof gewürztraminer kabinett halbtrocken 2004

Les fotos del que vam menjar:

Aperitiu de crema de verdures

Tortada molt fina d'aladrocs, dàtils i tomaques amb "tapenade" d'olives negres.

Amanida de brots d'herbes, flors i borumballes de pernil amb llagostins i pesto en desconstrucció

Llobarro amb escates de polp, bromera de creïlla i "air-bag" de pa

Pollastre de corral amb salsa "Tajin" i puré de poma i bolets

Secret ibèric empanat amb salsa agredolç i puré de poma

Postre dolç de l'Alqueria

Pesquera Reserva 1996 i V3 Viñas Viejas 2007

Vega Sicilia 'Único' 1990

Els vins que vam poder gaudir van ser  el que hem vist anteriorment. Per ordre: Katharinenhof gewürztraminer kabinett halbtrocken 2004, el V3 Verdejo Viñas Viejas 2007, un vi que el Cep nº 2 havia llevat l’etiqueta i després de tastar-lo i discutir un poc, ens va sorprendre: Gran Sangre de Toro de Bodegas Torres. El següent vi també estava tapat i de nou ens va sorprende. Un ribera ben envellit i conservat: Pesquera Reserva 1996d’Alejandro Fernández. Després un dels grans vins que tots estavem esperant Vega Sicilia Único 1990. Per comparar i veure encara quan viu estava la casa ens va oferir un Enrique Mendoza Cabernet-Shiraz Reserva 2007. Per acabar la festa una d’aquelles coses rares que agraden a molts: Riesling Grand Cru Rangen de Thann Clos Sainte-Théobald 1998 de verema tardana de Domaine Schoffit.

Una vegada acabat el dinar, i com no vam poder allargar la sobretaula perquè anaven a impartir un curs a la mateixa sala en la que ens trobàvem, decidirem per unanimitat preocupant , acceptar la invitació de l’amic Cristian per tal de anar a fer-nos el/els “Gintonics” que tot bon final de dinar mereixen , al local en elqual treballa. Enfilarem cap al centre de Gandia, on fa un temps ha obert el local “La Pureta“, lloc tipus tasca moderna, amb molts vins per copes i on fan un gins més que acceptables. El que anava a ser una copa, va derivar en una cata de gintonics en tota regla. Amb degustacions variades d’una mateixa ginebra, però amb diferents preparacions, la barra del local anava omplint-se de copes tant ràpidament que no et donava temps a tastar-ho tot. Barrejada amb corfa de taronja, amb menta, amb maduixes, cogombre,etc. Amb diferents tòniques, Fever, Six, Fentimans, Schweppes, Nordic ,en fi,un festival del Gintonic…Però amb molt de trellat.

Barra de La Pureta amb la degustació de gintonics

A poc a poc la gent va anar retirant-se, uns més que altres, cap a casa, tancant així un dia certament espectacular.

La propera farem verdejos a Oliva…ja vos contarem.

Una vegada més, hem repetit dinar al restaurant Tast d’Oliva on Guillermo i Laura ens cuiden molt bé, com de costum. Ací una mostra del que vam menjar:

Crema de verdures

Espàrregs amb sobrasada i formatge extremeny

Ensalada amb foie i poma?

Crema de pebrera verda amb caballa i ou

Espaguetis amb ragú de ternera

El que vam beure

A banda dels vins de dalt, vam beure un Clos Maria 2007 de Mas Perinet. Un vi de garnatxa blanca i xenin blanc. Caràcter mineral i tipicitat Priorat-Montsant.

Els negres van ser: Martinet Bru 2008 de Mas Martinet, Gran Clos del 2000, Salanques 2005 de Mas Doix, Lo Món 2007 de Trossos del Priorat, Embruix 2006 de Vall Llach i Scala Dei 2004 .

Encara que tots tenen una tipicitat prioratina, cadascun d’ells té un cupatge diferent i d’entre ells vam triar el Gran Clos, Salanques i Lo món.

Els vins que més van agradar

Per a març tenim una eixida especial que ja farem pública al bloc i els vins que tastarem molt desitjats!

Com no podia ser d’altra manera els menjar va ser exquisit. Per a mostra unes fotos de les gormandes que van preparar Guillermo i Laura.

Carxofa sublim!

I ara els vins!

El Loranque el Grande Syrah 2007 va ser el vi que més va agradar.

El tast de desembre va estar dedicat als escumosos, en concret a la zona de Champagne i a la DO Cava. El dinar el vam realitzar al restaurant El Tast on, com de costum, vam estar d’allò més ben menjats i atesos.

Cal dir que el tast de desembre és de moment el de més qualitat en els vins.

Els escumosos que vam beure

D’entre les coses bones que vam menjar cal destacar les ostres que estaven fabuloses, més encara si són amb un bon cava!

ostres! que bones estaven les ostres

Un dels altres plats que va triofar, sobretot perque era molt especial maridat amb champagne, va ser el cotxinillo…realment fantàstic.

cotxinillo molt molt bo

Com sempre el nivell va ser molt alt. Els tres ‘guanyadors’ van ser Gosset Grand Millésime de 1999, simplement espectacular. La Closerie Les Beguines, un champagne ja mític elaborat només amb la varietat Pinot Meunier. Juvé Camps Milesimé 2004, un cava 100% chardonnay amb una expressivitat i una finor que el fa competir amb els grans escumosos elaborats a Champagne.

Els tres que més van agradar

Cal destacar el descobriment d’alguns caves de xicoteta producció que ens van encantar com per exemple el Odissea de Naveran o el Refugi de Loxarel.

Així vam brindar per l’any nou i nous tasts dels Cinc Ceps!

Feliç 2011 carregat de vins

De bon matí i davant un llarg dia, un bon esmorzar. Entrepà de cap de llomello amb alls tendres i terç San miguel. Un clàssic.

La temàtica triada esta vegada eren les garnatxes, ben adhient a la temperatura que feia i el que anavem a menjar, ben contundent.

Ací teniu un passeig per la bodega.

Vistes des de l'entrada al celler de l'Angosto

Sala de barriques. El nous vins de l'angosto reposant ja a les botes

Xarrant amb Rafael Cambra abans d'entrar al celler

Ací vam dinar, d’allò més bé.

El restaurant on ferem el Tast.

I açò vam beure i menjar:

Els vins participants

Refrescant ensaladilla de peix

L'oli del dinar, del Angosto clar.

Correctes croquetes d'abadejo i pernil

Calamar plantxa

Sorprenent remenat d'anec i alls tendres

Sempre un plaer, navaixes fresquíssimes acabades de traure de la plantxa

Tradició Ontinyentina i contundència gastronòmica. La coca de fira

Els pebrassos de la coca en un plat a banda, excel·lent idea.

Un bon postre. Poma farcida de crema amb panses

Un orujo cassolà de 60 graus.

D'esquerra a dreta els vins millor puntuats. Veratón, Coto de Hayas i Moncaíno.

Els peus de fotos són gentilesa de l’amic Paco.

El proper tast de desembre va d’escumosos… ja vos contarem.